Iniciar el procés d’aplicació del Pla general de normalització lingüística, elaborat pel Consell Social de la Llengua.
Assegurar una estructura consolidada d’oferta de formació en català per a persones adultes al marge dels sistemes educatius regulars, sobretot pel que fa a l’extensió dels coneixements bàsics que facilitin la comprensió i les possibilitats de comunicació quotidiana a les persones nouvingudes. Hi ha d’haver multiplicitat d’oferta (nivells, vies d’accés, ubicació, durada...), amb l’objectiu que ningú que desitgi aprendre català quedi sense possibilitats de fer-ho. En època de crisi econòmica, és un moment per augmentar l’oferta de formació.
Establir un sistema de foment de les activitats d’interculturalitat que tinguin el català com a llengua principal d’acollida i com a llengua habitual d’interrelació.
Estendre els requisits de coneixements de català a tots els llocs de feina vinculats amb l’Administració pública (directament o mitjançant empreses participades). Aprovar els perfils idonis i establir un pla progressiu d’aplicació.
Acordar un pla entre totes les administracions públiques (o el major nombre possible) consistent a demanar als seus proveïdors que utilitzin el català en tot el procés de relació (presentació de pressuposts, factures, etc.) i en el producte (quan la llengua fa part del servei o del producte), i a prioritzar els proveïdors que més s’hi adaptin. Si les empreses, davant la demanda de clients significatius, s’adapten per poder donar els serveis en català (i s’hi acostumen), els ciutadans que ho vulguin podran accedir-hi més fàcilment. Es pot cercar la col·laboració d’institucions d’altres territoris de parla catalana per poder estendre aquestes actuacions amb més garanties davant empreses d’àmbit internacional.
Assegurar el dret dels ciutadans d’utilitzar la llengua catalana en qualsevol àmbit públic de les Illes Balears i en especial en les relacions amb els empleats públics. Establir garanties especials en les relacions amb l’àmbit judicial i de les forces de seguretat, a causa de les violacions que de manera reiterada s’hi produeixen. Es pot reforçar amb una campanya de difusió d’aquests drets i de les actuacions que es fan des del Govern perquè puguin ser exercits (requisit de coneixements, oferta de formació adreçada a col·lectius concrets, etc.).
Recuperar freqüències que assegurin la recepció, com a mínim, de les ràdios de la CCRTV que s’havien rebut a les Illes Balears (ICat, Catalunya Informació).
Ampliar la recepció de la televisió en català de tot l’àmbit lingüístic i assegurar-ne la qualitat tècnica.
Revisar el sistema d’homologació dels coneixements de català amb l’ensenyament obligatori perquè la certificació no distorsioni excessivament les correspondències reals. Aprofitar l’adaptació al Marc europeu per fer aquesta revisió.
Establir acords de col·laboració estable amb les organitzacions que tradicionalment han actuat de dinamitzadores del procés de normalització lingüística i de difusores dels coneixements de llengua catalana perquè puguin incrementar la seva activitat.
Elaborar un pla d’oferta de lleure destinat als joves que viuen en entorns amb poca presència espontània del català que tingui com a finalitat consolidar els coneixements del català i habituar-los a usar-lo fora de l’àmbit estrictament escolar.
Establir un acord entre el Govern i la UIB per estudiar regularment el procés de canvi lingüístic a les Balears (en la societat en general i en els usos institucionals).
